Els orígens dels primers poblados de la Vall es remunten a la prehistòria, l'evidència més important és el Santuari Rupestre del Pla de Petracos, un jaciment neolític d'art rupestre que presenta quatre abrics amb figures macroesquemàtiques de 7000 anys d'antiguitat i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Altres representacions rupestres es troben a l'abric del Seguili i a la cova del Macano; restes prehistòriques a la Cova dels Lladres i a la Cova de les Maravelles i vestigis d'assentaments ibèrics a Aixa i al Marge Llarg.

Però si per alguna cosa destaca la Vall de Pop, és per la seua herència cultural àrab. Tots els pobles que conformen la Vall van ser en el seu origen alqueries musulmanes. Després de la conquesta de Jaume I, va començar un període de convivència forçada que culminaria en conversions i en l'expulsió final en el 1609.

Una altra peculiaritat cultural és l'herència balear provinent dels colons balears després de l'expulsió, que ha deixat empremta en la llengua i especialment en la tradició d'elaboració d'embotits.

Al llarg de la Vall, podem disfrutar d'un important patrimoni etnològic derivat de l'arquitectura agrícola i rural. Destaquen els terrenys dedicats al cultiu de la vinya amb les seues cases amb riu-rau que té el seu origen en el desentvolupament del comerç de la pansa en el segle XIX; i especialment tot el patrimoni relatiu a les construccions de pedra en sec, derivades del cultiu de l'ametler, la garrofera i l'olivera i conformades per extensos paisatges de muntanya abancalats; forns de calç, pous, molins d'aigua o séquies, ens permeten entendre com s'han aprofitat històricament els recursos naturals de la Vall de Pop.

 

x